dilluns, 25 de maig de 2009

Temps de cireres


TEMPS DE CIRERES

Vàrem creure en l'eternitat
sota aquell cirerer formidable...

Vàrem tastar el nèctar madur
d'unes cireres grosses i saludables...

Vàrem jugar a robar-ne unes quantes
mentre corríem com dos gats salvatges...
Ningú ens va veure
i aquell fou el nostre secret impronunciable.

Avui has tornat als vells camps...
Ja no hi ha cirerers ni gats salvatges.
Ja no hi ha garces ni depredadors
o potser els depredadors en són uns altres.
Ara només hi ha ciment, pisos i zones urbanitzables.
El vell secret es va perdre quan van matar aquells arbres.
Les cireres són el fruit d'un temps inesborrable
quan creiem que per sempre més
podríem manllevar-ne els fruits
i sentir-nos herois sota uns arbres salvatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada