dissabte, 13 de març de 2010

Cauen gegants...

Cauen gegants...
Tormentes i trons
Som fràgils instants
d'un món que s'ensorra.
Som minúscules formigues
enmig d'un mapa
observant com el nostre benestar
tot d'una s'escapa
per uns minuts
de caos i tempesta;
la neu cobreix les nostres febleses.
Cauen gegants...
Tormentes i trons.
Som orfes, rebels
d'un món que s'ensorra.
Som supervivents
d'un món de neu i ombres.
G.Boloix

2 comentaris:

  1. Molt ben interpretat! gegants i formigues... és el que som en front dels elements.

    ResponElimina
  2. Que n'arriba a estar d'encertat aquest poema!

    Nosaltres som fràgils... però ja es veu que aquests gegants de peus de fang encara ho són molt més.

    Bona setmana, Gabriel!!!

    ResponElimina