Pell d'animal

Pell d'animal

Animal ferit

enmig de la tempesta

un punyal al pit

com un hivern sense treva.

La nova llum d'abril

et recordarà aquelles gestes...

tot era un somni d'estiu

i avui cobert de tenebres.

Cicatrius que mai no es curaran

carreteres que mai no ens portaran

a aquell prat deliciós de flors ferestegues

tretes d'un verset bíblic de salms per a festes.

La nova llum d'abril

sacseja una nova primavera

recordes incentius cremats

i llargues esperes....

Vet aquí el típic tòpic poema

de finals d'hivern i principis de primavera.

Vet aquí que tinc l'ànima encesa

de tan esperar i de tan deixar de creure

en nous cicles i noves promeses.

**

Vet aquí que hi ha punyals que no es desprenen...
Hi ha ferides que mai no es curen...
tatuades en les nostres esquenes.
Vet aquí que tinc el rostre d'hivern
i la pell d'animal;
i l'ànima coberta de gel i de sal.

Si tot fos tan fàcil com un poema de finals d'hivern...
Si tot fos tan fàcil com un poema sense ritme ni estil...
Si tot fos simplement un poema de finals d'hivern
i principis d'abril.