*Versos inspirats en el següent post i dedicat al veí de dalt:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2010/03/dins-la-ciutat-blanca.html
A la ciutat blanca...
A la ciutat blanca
en un dia fosc
m'he cobert de somnis
i de malsons.
A la ciutat blanca
observant el cel
he anhelat el teu rostre
i els teus anhels.
A la ciutat blanca
la neu cobreix el ciclomotor
del veí de dalt:
puja correns a l'ascensor.
De sobte...
hem mirat el vell ciclomotor
amb el que volíem fugir lluny
d'aquesta vida de presses i sorolls.
A la ciutat blanca
en un dia llarg
ni busos ni tramvies;
silenci en les nostres vides.
A la ciutat blanca
per alguns un dia amarg;
per altres un dia estrany...
La neu cobreix de silenci
les nostres vides,
les nostres ànimes
i els nostres malsons.
M'agrada molt el que has escrit de la ciutat blanca sobre el veí de dalt... S'ho mereix? Son uns versos molt macos i entenc la inspiració veient la magnifica nevada de BCN. Una abraçada.
ResponEliminaEi, mestre! Moltes mercès des de Colmenar Viejo! És el primer cop que algú em dedica uns versets des de la blogosfera! Records!
ResponElimina