Haikús blocaires (II)
1
No miris enrere, Clídice.
Diuen que el temps s'emporta les paraules...No miris enrere, Clídice.
Com si un tel als ulls ens impedís recordar-les,
incapaços de reconèixer una part de nosaltres.
2
Decau la llum
Instints de diumenge
esclaus dels minuts
que no volem perdre.
**
Cercant un lloc per nosaltres
on només hi ha les paraules i el tacte.
Seré un dels teus poemes
efímer, intens com aquest capvespre.
I tacte en tens i també delicadesa en saber escriure i compartir aquests preciosos haikús.
ResponEliminaPetons Gabriel i bona setmana.
òndia quina emoció!! :) moltíssimes gràcies, m'encanta :)
ResponEliminaAssumpta: moltes gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaClídice: ei, celebro moltíssim que t'agradi. Són els típics versos absolutament improvitzats.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies, Gabriel.
ResponEliminaTant per les paraules que m'has deixat al Lloc, com per aquest versos...
Són genials. M'agraden molt!
;¬)
Una abraçada, de tot cor
Idò!!!! bona troballa a través d'en Barbolaire. Precioses paraules, i un blog ben xulo. Estic content d'haver-lo descobrit, amb el teu permís aniré passant a llegir els teus escrits!! Enhorabona!!!
ResponEliminaBarbollaire: ei, celebro que t'hagi agradat!
ResponEliminaMiquel: moltes gràcies per les teves paraules i benvingut!