diumenge, 7 de març de 2010

Mosaic (i altres versos improvitzats)


1

Lluna de Març

Cauen les llunes
d'un gris calendari;
esclaus d'una vida i d'un horari.

Cauen les pluges
d'un fosc hivern;
som ànimes tristes
que somiem amb l'adveniment
de la llum d'un nou hanami.

**

La lluna de març
és com la lluna d'advent
porta l'emprenta d'un nou adveniment
on tot canvia massa ràpidament.

2

Full de ruta

Covant somnis
bevent fum
perdent els dies
entre estranys perfums.

He perdut el full de ruta
que em guiava cap el nord.
Vivint depressa,
escrivint a poc a poc.

3

Enmig del desert

Vaixell perdut
cercant el nord
estranys tripulants
cercant l'horitzó...
enmig del desert!

Tu i jo i l'espai
d'un món sense nord;
el silenci va menjar-se
els nostres últims mots...
enmig del desert!

No sent l'alè
sec, buit i mort...
Anhelo l'aigua d'un oasi
que m'allunyi d'aquest món...
enmig del desert
d'un oceà fosc,
cobert per la pols
d'un món que no he construït jo.

Cercant la veritat.
Cercant l'horitzó.

4

Mosaic/ fruits que no arribaran

Eren petits els nostres anhels
mosaic de peces i sentiments.

D'un món que volíem càlid
a voltes fràgil i pervers.
A voltes massa intens.

Però el nostre mosaic és va fer immens
d'esperances, desitjos i sentiments.

D'un món on tot és massa rutinari;
on res és fàcil ni res és serè.

A voltes que difícil és l'equilibri
de tots els fragments.

I el vell mosaic caduc i dens
com un fresc del Renaixament
va caure pigment a pigment
com una estranya pluja
dels nostres fragments
pintors d'essències
que mai vàrem ser.

Vàrem trepitjar les restes
d'un trencadís immens
on tu i jo ens hi vàrem perdre
per sempre més.
***
Som fruits que no arribaran
som l'eterna Natura Morta
d'un quadre decadent.

Som la llavor podrida
d'un món sense nord ni sentiments.

Som els fruits d'un arbre
que hauria pogut perdurar eternament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada