dissabte, 20 de febrer de 2010

4 vampirs


Quatre vampirs

Temps enrera abans que les bicicletes endiumenjades fossin les Senyores d'aquella via verda, molt abans, havia sigut una pròspera línia de ferrocarril.
Ningú sap el perquè un vell dia va deixar de funcionar. Hi ha qui diu que quan els passatgers arribaven a la darrera estació tenia una estranya picada de mosquit. Una picada d'on hi brollava sang. Es va estendre el mal auguri que potser era una plaga que portava malalties lletges. Hi ha qui diu que una mala ànima havia fugit d'un país llunyà i aquella mala ànima xuclava la sang del passatge fins a deixar-los en un estat d'inconsciència ben perillosa.
Les autoritats van ordenar fer una batuda però res de res.
Un bell dia va desaperèixer una jove en el darrer tren. Testimonis d'aquell passatge expliquen que la jove parlava sola i que afirmava haver vist un cavaller que l'havia seduït i que es passejava pel vagó rera vagó cridant el seu nom. L'únic que els testimonis havien sentit era l'udol d'un gos abandonat o qui sap d'un llop.
El cert és que després de travessar el darrer túnel la jove va desaperèixer.
Ningú sap si fou aquest el motiu del tancament de la línia.
Mesos després, a la darrera estació, coneguda com Quatre camins va aparèixer pintat damunt el rètol de la parada: Quatre vampirs.

Qui ho sap...potser llavors algú va descobrir la veritat, la veritat d'una via verda on ara les famílies passegen amb bicicletes de diumenge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada