Terra promesa

(Autora de la foto: Makose. Monte Nebo - Jordània)

Terra promesa

I

Escriuré l'any nou

amb la pols de la terra promesa.

Serà efímera i passatgera.

Com els somnis que moren

en les nostres converses.
II

Plantaré el meu petit gra de sorra

enmig de la foscor

i que d'aquest gra de sorra

en neixin noves llavors.

Plantaré el teu últim somriure

perquè en neixin de nous

oblidant la distància

recordaré la teva claror.

III

Alimentats per comptagotes

vàrem arribar a un immens desert.

Ens creiem vasos comunicants

indispensables i eterns.

Res no ha sigut prou fàcil.

Som efímers i fràgils.

La nostra terra promesa

fou com un tímid alè.

Observa l'horitzó...

Potser ja no ens queda res.

Només pedres a les sabates

de tot allò que hauríem volgut fer.

La pols de la terra promesa

no se l'ha endut el vent.

Seguirà fluctuant

en les nostres converses

com un paisatge més,

d'aquells paisatges que es perden

poc a poc per la ment.

Serem una llegenda urbana

que en parlarà la gent.

Algú buscarà la nostra llavor

que es va perdre fa molt de temps.

Algú escriurà uns nous versos

perquè no se'ls endugui el vent.

G.Boloix