dilluns, 22 de febrer de 2010

Corre, Ariadna...




En motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu i en record del llibre "Ariadna al laberint grotesc", un servidor ha escrit uns versos inspirant-se en el mite d'Ariadna que el mateix temps serveixen d'homenatge al llibre i a l'autor citat. Uns versos inspirats en el mite clàssic i dedicat a totes les Ariadnes actuals que fugen dels seus laberints.




Ariadna i el laberint
Corre, Ariadna, corre
que el temps no esborra
els perills i la por...


Corre, Ariadna, corre
d'un món que s'ensorra
camí de la foscor...


Sents l'alè.
El tens darrera.
Grotesc laberint
d'un món pervers.
Ja no pots més.
L'última porta
t'obrirà un nou univers?


Corre, Ariadna, corre
fora de laberint
tot seguirà igual.
El minotaure has deixat enrera.
Teseu no t'espera.


Res serà igual.
Naxos és una gran illa.
Presó a l'aire lliure
de minotaures invisibles.


Corre, Ariadna, corre
que res no esborra
els perills i la por.


Corre, Ariadna, corre
que seràs més forta,
camí de la foscor.
*Amb aquests versos em sumo a la crida que des del blog Antaviana es feia per homenatjar algún aspecte de la vida/obra d'Espriu. El mite d'Ariadna n'és un.
A continuació un post d'Antaviana amb la llista provisional de blocs que han participat en aquest homenatge. (Sobrepassa ja la vuitantena!!)
Adjunto llista actualitzada dels participants (150 blocs!!):

1 comentari: