diumenge, 21 de febrer del 2010

tempêtes de gel

Tempêtes de gel
Petite enfer
de fleurs sauvages
piquants au front
blessées ouvertes…
Chemins gelés
vers un avenir obscur.
Héros antarctiques
vers un immense mur
de glace énorme
au milieu de l’océan
de doutes et peurs…
Il faut suivre en avant!
Il y a des tempêtes de terre glaise.
Il y a des tempêtes de gel.
Il y a une petite lumière
au fond de l’univers.

**
Tempestes de gel
Petit infern
de flors silvestres
punxes al front
ferides obertes…
Camins gelats
vers un futur obscur.
Herois antàrtics
vers un immens mur
de glaç enorme
enmig de l’oceà
de dubtes i pors…
Cal seguir endavant!
Hi ha tempestes de fang.
Hi ha tempestes de gel.
Hi ha una petita llum
al fons de l’univers.
Tot i que la meva producció poètica i literària és gairebé en un 95% en català (per raons òbvies ja que és la meva llengua materna i també creativa); als darrers temps m'ha sorgit alguna frase, algún vers en altres llengües i m'ha sorgit la curiositat d'escriure un poema en català i després passar-lo a altres llengües i comprovar-ne el resultat. O a l'inversa...començar-lo en anglès i passar-lo al català.Volia saber com sonava un poema meu amb la sonoritat d'un altre idioma.
Els experiments han estat amb el castellà, anglès, francès i italià.
I puc afirmar que no estic descontent del resultat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada