Versos efímers per un cap de setmana Sant

*La Danse macabre. Paris, Guyot Marchant, 1486. Paris. (Réserve des Livres rares et précieux). [imatge de domini públic]

Versos efímers per un cap de setmana Sant

Tremolen la terra

i els teus fonaments.

El dia a dia

és un combat intens.

Per un minut de pau,

deu mil sorolls de l'univers.

Voldria renéixer com si res

hagués passat en el nostre univers.

La nostra pau és efímera

com un dissabte Sant.

Frueix del silenci d'aquest instant.

Hi ha creus que s'arrosseguen

i s'arrossegueran

com rituals decimonònics d'un divendres Sant.

Efímera és la vida.

Efímera és la Mort?

Efímera és la pau

del nostre món.

G.Boloix

Versos de finals d'hivern i principis d'abril...

*foto de Guissona extreta de: http://meteocollbato.blogspot.com/

Versos de finals d'hivern i principis d'abril
Flors podrides que tornaran a florir.
Antigues ombres que ens acompanyaran.
Noves ombres que s'afegiran.
Vells somnis que tornarem a somiar.
Oceans que voldrem traspassar.
Noves metes que voldrem assaborir.
Mentre tot torna néixer
res sembla que pugui morir.
Aquests podrien ser els versos d'una cançó
qualsevol de finals d'hivern
i principis d'abril.

*Vet aquí uns versos carregats de tòpics que vaig escriure fa 10 anys i que he volgut recordar-los de nou. (perquè la poesia, mirall de la vida ens agradi o no també està carregada de tòpics...o potser és el revés?)

Pell d'animal

Pell d'animal

Animal ferit

enmig de la tempesta

un punyal al pit

com un hivern sense treva.

La nova llum d'abril

et recordarà aquelles gestes...

tot era un somni d'estiu

i avui cobert de tenebres.

Cicatrius que mai no es curaran

carreteres que mai no ens portaran

a aquell prat deliciós de flors ferestegues

tretes d'un verset bíblic de salms per a festes.

La nova llum d'abril

sacseja una nova primavera

recordes incentius cremats

i llargues esperes....

Vet aquí el típic tòpic poema

de finals d'hivern i principis de primavera.

Vet aquí que tinc l'ànima encesa

de tan esperar i de tan deixar de creure

en nous cicles i noves promeses.

**

Vet aquí que hi ha punyals que no es desprenen...
Hi ha ferides que mai no es curen...
tatuades en les nostres esquenes.
Vet aquí que tinc el rostre d'hivern
i la pell d'animal;
i l'ànima coberta de gel i de sal.

Si tot fos tan fàcil com un poema de finals d'hivern...
Si tot fos tan fàcil com un poema sense ritme ni estil...
Si tot fos simplement un poema de finals d'hivern
i principis d'abril.

Nits de fum, guants de vellut...

*Aquest post és referent a la crida que en Jesús M.Tibau ha fet en el seu blog com a joc literari 151.
Aquí teniu l'enllaç:
http://jmtibau.blogspot.com/2010/03/151e-joc-literari.html

Nits de fum

guants de vellut.

Deesa de somnis

Quants per tu han caigut?

El temps no oblidarà mai

el teu perfum.

Cauen gegants...

Cauen gegants...

Tormentes i trons

Som fràgils instants

d'un món que s'ensorra.

Som minúscules formigues

enmig d'un mapa

observant com el nostre benestar

tot d'una s'escapa

per uns minuts

de caos i tempesta;

la neu cobreix les nostres febleses.

Cauen gegants...

Tormentes i trons.

Som orfes, rebels

d'un món que s'ensorra.

Som supervivents

d'un món de neu i ombres.

G.Boloix

A la ciutat blanca...

*Foto extreta de: http://elblogdeltemps.blogspot.com/
*Versos inspirats en el següent post i dedicat al veí de dalt:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2010/03/dins-la-ciutat-blanca.html

A la ciutat blanca...

A la ciutat blanca

en un dia fosc

m'he cobert de somnis

i de malsons.

A la ciutat blanca

observant el cel

he anhelat el teu rostre

i els teus anhels.

A la ciutat blanca

la neu cobreix el ciclomotor

del veí de dalt:

puja correns a l'ascensor.

De sobte...

hem mirat el vell ciclomotor

amb el que volíem fugir lluny

d'aquesta vida de presses i sorolls.

A la ciutat blanca

en un dia llarg

ni busos ni tramvies;

silenci en les nostres vides.

A la ciutat blanca

per alguns un dia amarg;

per altres un dia estrany...

La neu cobreix de silenci

les nostres vides,

les nostres ànimes

i els nostres malsons.

Mosaic (i altres versos improvitzats)

1

Lluna de Març

Cauen les llunes
d'un gris calendari;
esclaus d'una vida i d'un horari.

Cauen les pluges
d'un fosc hivern;
som ànimes tristes
que somiem amb l'adveniment
de la llum d'un nou hanami.

**

La lluna de març
és com la lluna d'advent
porta l'emprenta d'un nou adveniment
on tot canvia massa ràpidament.

2

Full de ruta

Covant somnis
bevent fum
perdent els dies
entre estranys perfums.

He perdut el full de ruta
que em guiava cap el nord.
Vivint depressa,
escrivint a poc a poc.

3

Enmig del desert

Vaixell perdut
cercant el nord
estranys tripulants
cercant l'horitzó...
enmig del desert!

Tu i jo i l'espai
d'un món sense nord;
el silenci va menjar-se
els nostres últims mots...
enmig del desert!

No sent l'alè
sec, buit i mort...
Anhelo l'aigua d'un oasi
que m'allunyi d'aquest món...
enmig del desert
d'un oceà fosc,
cobert per la pols
d'un món que no he construït jo.

Cercant la veritat.
Cercant l'horitzó.

4

Mosaic/ fruits que no arribaran

Eren petits els nostres anhels
mosaic de peces i sentiments.

D'un món que volíem càlid
a voltes fràgil i pervers.
A voltes massa intens.

Però el nostre mosaic és va fer immens
d'esperances, desitjos i sentiments.

D'un món on tot és massa rutinari;
on res és fàcil ni res és serè.

A voltes que difícil és l'equilibri
de tots els fragments.

I el vell mosaic caduc i dens
com un fresc del Renaixament
va caure pigment a pigment
com una estranya pluja
dels nostres fragments
pintors d'essències
que mai vàrem ser.

Vàrem trepitjar les restes
d'un trencadís immens
on tu i jo ens hi vàrem perdre
per sempre més.

***

Som fruits que no arribaran

som l'eterna Natura Morta

d'un quadre decadent.

Som la llavor podrida

d'un món sense nord ni sentiments.

Som els fruits d'un arbre

que hauria pogut perdurar eternament.

No miris enrere...(haikús blocaires II)

Haikús blocaires (II)

1
No miris enrere, Clídice.

Diuen que el temps s'emporta les paraules...
Com si un tel als ulls ens impedís recordar-les,
incapaços de reconèixer una part de nosaltres.



2

Decau la llum
Instints de diumenge
esclaus dels minuts
que no volem perdre.

**

Cercant un lloc per nosaltres
on només hi ha les paraules i el tacte.
Seré un dels teus poemes
efímer, intens com aquest capvespre.