Mandala (Bon any 2012!)

Com el cercle d'un mandala

tot comença i tot s'acaba;

seguirem la voràgine

del dies

anhelant la llum

d'un nou dia.



Com el cercle d'un mandala

tot s'acaba i tot comença;

gaudeix del silenci d'un nou dia

esperant un nou any

potser

una nova vida.

BON ANY 2012!!

Estel fugaç/ Bones festes!!

Estel fugaç

absurd i estrany;

que camines

per misteriosos

viaranys...

Durant la nit més fosca

fas que sigui repentinament clara,

i ens empenys, intensament

a viure, a reviure

un instant.

G.Boloix

Us desitjo a tots i a totes Bones festes!!!

L'últim alè de Nadal

L'últim alè de Nadal
com un estel fugaç
que cura totes les ferides
i per un instant,
només per un instant
ens fa sentir
enèrgics, agraïts i en pau.

G.Boloix

2 haikús nadalencs

2 haikús nadalencs (publicats a Itineràncies poètiques)


Llum i soroll (de Nadal)

Llums de Nadal

potser de colors

m'ofega el soroll

m'il·lumina el teu cos.

G.Boloix

Festa de la llum

Llums com meduses

carrers com oceans

Nadal: compres i presses?

Si pogués anar mar enllà...

Gaudir d'un silenci

(efímer i llunyà)

G.Boloix

Espècies per l'ànima

ESPÈCIES PER L'ÀNIMA

Sal i pebre,
all i farigola,
api i romaní,
sajolida i bot,
matafaluga,
herbes feixugues,
instants salvatges
aromes de platges
sucre morè,
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
de somnis perduts
en armaris plens de quadres:
necessites l'olor d'un condiment
per sentir-te viu i potent.
*******
Bergamota, caramuixa,
gresol, olor de maduixes,
coriandre, fonoll,
estragó, eucaliptus
marialluïsa,
menta, llorer i camamilla,
orenga, marduix,
xili, galindaines, julivert,
sàlvia, timó...
quan tot ens sembla aliè
i només ens queda l'alè
d'il·lusions esmicolades
perdudes o malguardades
necessites l'aire fresc d'una platja
o un vent fred que et talli la cara.
*********
Canela, anís, safrà,
cardamom, curry, i clau
sèsam, comí, gingebre,
mostassa, nou moscada
pebre blanc, verd, rosa, molgut!
Roig, negre intens
i sovint ens volem sentir transparents
fugir de tota mediocritat
fruïr d'una suau olor de vainilla
o un dolç amb sucre morè
i només ens queda l'alè
d'una vella il·lusió
perduda com un rodamón;
quan ens sentim com màquines
programades sense suc
ni substància;
volen que sempre siguem obedients
i amables...
I la vida hi ha moments
que és ferèstega, salvatge...
què seria de nosaltres, si no hi hagués
un bocí d'espècie que ens cremi l'ànima?


*******
Espècies per l'ànima
per sobreviure
dels cementiris d'il·lusions
i dels abismes irreperables.

Salut i versos!

G.Boloix

Les flors del naufragi

Les flors del naufragi

Què en són de ferèstegues les hores,

aquelles hores en que tot és un bosc tenebrós

i la llum s'entrecreua entremig dels arbres

i la vida et sembla una cabana inhòspita

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

Què en són de ferèstecs els dies

aquells dies que et consumeix un cuc per dins

i no saps com sortir del laberint

i la vida et sembla un joc d'atzar

i et vols llençar al mar i no mirar enrere...

I en el teu somni t'hi llences

com mai ho havies fet abans

i els teus somnis són flors,

potser pètals que suren

entremig d'ones calmades

prop d'una cala acollidora i càlida.

Què en són d'estranys els dies,

aquells dies que voldries recuperar

totes les flors que es van perdre

en un sobtat naufragi...

I els somnis són somnis

com pètals esmicolats

en un món fràgil

guardats en llibres que s'han perdut

al vell rebost on van assecar-se

aquells dàtils.

**********

Flors d'un nafragi

Col·leccions d'un món fràgil

on tot és efímer

i res és fàcil.

G.Boloix

Sí companys i companyes, he compartit de nou uns versos. Escrits del fum, podríem dir que ha estat temporalment en coma i tampoc no sé massa quin serà el futur d'aquest espai. Potser temporalment penjaré cosetes.

Per aquells que encara us enrecordeu d'aquest espai. Moltes gràcies per ser-hi.

I també gràcies els que heu compartit aquest espai durant tot aquest temps: Escrits del fum (2009 - 2011)

Us convido a entrar en el meu nou espai:

http://fulldenaufragis.blogspot.com/

Comiat (A reveure)

Comiat
El nostre últim poema té gust a comiat;
d’aquells comiats de diumenge,
de finals d’estiu,
de setembre,
d’aquells vaixells que van a l’alta mar,
d’amics que pugen al tren
i potser no tornaran;
de tanatoris plens de gent,
de places buides i solitàries;
de tanatoris tristos i buits,
de petons abans de l’alba,
abans que es faci el matí
i cadascú esculli un camí
d’entrebancs i d’espines,
de roses i clavells,
de mil comiats
i mil benvingudes
que s’arxiven al nostre cervell,
a la nostra esquifida memòria
que recordarà aquest poema
com un comiat
i no com una llàgrima;
com un a reveure
per sempre més.

G.Boloix

*************

Aquest és un poema escrit fa 10 anys, però tot i que ja té 10 anys penso que hi ha molts poemes que no tenen i no han de tenir caducitat. I aquest són el tipus d'escrits que he intentat fer públic que en aquest espai.

Escrits basicament breus, poètics; molts cops improvitzats i d'altres vegades més elaborats. La majoria inèdits però també algún que altre vell escrit i també algunes versions a altres idiomes (castellà, anglès, francès, italià i portuguès). Experiments una mica agosarats tenint en compte el meu poc nivell de llengües però bé...experimentant també s'aprèn alguna cosa. Aquesta també ha sigut una finestra a través de la qual he participat en altres iniciatives literàries del món dels blogs, basicament homenatges blogaires, dels quals em sento orgullós d'haver-hi participat, just fa un any, com el d'en Màrius Torres i el de Vicent Andrés Estellés.

Escrits del fum sempre ha sigut racó íntim, personal, humil, senzill, sense grans pretensions i curiosament, dels tres blogs que he creat, a nivell creatiu un dels que més satisfaccions m'ha donat.

No m'agrada la cosa estadística però també confesso que m'han sorprès alguns dels registres d'aquest blog...

Escrits del fum (2009 - 2011)

2 anys + gairebé 3 mesos

+ de 6960 visualitzacions (+ de 4827 de l'Estat Espanyol i la resta del món mundial)

+ de 3000 visites i + de 4770 descàrregues

160 posts

190 comentaris

28 seguidors

El post amb més visualitzacions ha sigut:

Globus sonda (i altres gèneres) del 20-07-2010 amb + de 210

que curiosament no és un poema i el poema...

Cues de sargantana de l'01-08-2010 amb 198.

I un dels posts més comentats (7 comentaris) ha sigut:

Meandres i ciutats (Homenatge a Màrius Torres)

*****************

Escrits del fum es pren un temps de descans. Reconec que ha sigut un temps molt prolífic poèticament parlant. I vull agrair a totes les persones que en algún moment s'han deixat caure per aquest espai. I també en especial a aquelles que hi han deixat el seu petit gra de sorra en forma de comentari. (Eiii, tranquil·ls, que un servidor no abandona la creació, tot el contrari! La creació sempre m'acompanya. Podríem dir que aquest blog se'n va de vacances a la recerca de noves idees i nous versos.)

A tots i a totes...

Gràcies, salut i lletres!!! o Salut i versos!

Surfistes i samurais

Una suau brisa pot moure una rosa en un jardí salvatge.

Un cop de vent pot moure els cabells del teu rostre.

Una forta onada pot fer-te caure de la teva taula de surf inestable.

Com samurais, sempre alerta, sempre atents.
Com surfistes enmig d'un dia de tempesta
Com nòmades cercant un dia de pluja en el desert...

Així som tu i jo
fills dels instants
com una gota de suor
que regalima pel front
com un somriure efímer
que ens fa creure que hi haurà
dies millors.

Le monde, les enfants et une île sauvage/ El món, els infants i una illa salvatge

LE MONDE, LES ENFANTS et une île sauvage

Le monde
les enfants
qui rêvent
un moment
doux sourire
certains jouent à l'extérieur
plage
le sort cruel
de nombreuses vies
et pour eux la vie est une vague
où tout est tactile, spontané et aimable.
Il ya des enfants qui ne sourient pas
ni désirs ni nourriture ou destinations.
La vie est un esprit sauvage
peut changer en un instant les vagues.



Le monde
les enfants
sourire
un moment
un souffle de vie
Oh, la vie, la vie et le monde
bonheur et tout un ensemble de mots
pourquoi parfois nous avons du son à distance
comme une île sauvage?

*************
EL MÓN , ELS INFANTS I UNA ILLA SALVATGE

El món
els infants que somien
amb un instant
dolç com un somriure
alguns juguen aliens
a la platja
del cruel destí
de moltes vides
i per ells la vida és una onada
on tot és frec, espontani i amable.
Hi ha infants que no tenen somriures
ni anhels, ni destins ni queviures.
La vida és un alè salvatge
en un instant pot canviar l'onatge.

El món
els infants
que somriuen
un instant
un alè de vida
oh, la vida, la vida i el món
la felicitat i tot un conjunt de mots
per què a vegades ens sonen remots
com una illa salvatge?

Flors del desert (Natura morta)

"Flors del desert

que anheleu la tempesta

només per sortir del tedi

d'un món de malsons (sense festa)"

*******************

Flor seca

com una natura morta.

Desig de pluja

que refresqui un desert

de falsos oasis

d'il·lusions mortes.

Anhel de sentir aire fresc.

All the fruits of summer/ Tots els fruits de l'estiu...

ALL THE FRUITS OF SUMMER
The air is dry

gold fields

long days

not again ...

Do not feel the distance

the crying of a child?

Come the cold

dreamed fields

tasty fruit

not again

as the innocent smile

of a child.

If I could taste

All the fruits of summer

Biting the peach

and I returned all that warmth

a gentle breeze

a dream of late summer.

Pear, watermelon, cantaloupe

peach, plum and smell

thousand ripe blackberries

as a sophisticated treat.

These memories are fleeting

are the fruits of summer ...

Oh all the fruits of summer ...

A world that was lost

and now it seems a story of late summer.
***********************

TOTS ELS FRUITS DE L'ESTIU

L'aire és sec
Camps daurats
Dies llargs
que no tornaran...
No sents de lluny
el plor d'un infant?

Vindran els freds
camps somiats
Fruits saborosos
que no tornaran
com el somriure innocent
d'un infant.

Si pogués tastar
Tots els fruits de l'estiu
Mossego un prèssec
i em torna tot aquell caliu
com una brisa suau
d'un somni de finals d'estiu.

Pera, sindría, meló
préssec, pruna i l'olor
de mil mores madures
com una sofisticada llaminadura.

Són records, són efímers
son els fruits de l'estiu...
Oh tots els fruits de l'estiu...
Un món que es va perdre
i ara sembla un conte de finals d'estiu.

Oracle

imatge extreta de la xarxa: oracle de Delfos

Oracle

No em parlis de futur ni de tempestes

ni d'oceans ni de travesses

ni de dies obscurs i amb presses...

Parla'm oracle d'aquell instant de bellesa,
d'aquell tímid capvespre d'estiu
d'aquell instant únic i emotiu...

quan sembla que tot s'atura i tot sembla definitiu
com un viatger que torna a casa
anhelant un efímer instant de caliu.

Gotes d'un oceà...

Sentir-me com una gota

que cau

d'un precipici

a càmara lenta

oblidar-me per un instant

d'un desert amb sol intens

o de la voràgine d'una tormenta

diària, absurda, quotidiana...

Fruïr d'un instant.

Veure com es desfà la gota
quan cau a terra
com un ball hipnòtic...
Anhelar que hi ha dies
que tot voldries que fos utòpic.
Veure com les gotes s'evaporen
i tornen al cel;

sentir amargament que res canvia;
sentir subtilment que tot pot canviar
sentir un instant de vida
com una gota que s'enfonsa en un oceà.

Petita llum

interior Sagrada Família

Una petita llum

potser d'estiu

a voltes t'encega

a voltes és un bàlsam

a voltes la cerques

només per salvar-te

a voltes tot és fum

i no saps on aferrar-te

i els contes de felicitat

et queden tan lluny

que et conformes

amb un instant únic,

inesborrable.

Epitafi

Quin és el millor epitafi per una flor seca:

creure que donarà fruits?

Epitafi per una flor seca:

Vaig néixer en un instant de boira.

Vull renéixer en un instant d'estiu.

Vaig tastar el fred i la tempesta

i somiaré reviure un instant nou i emotiu.

Versos d'un matí de cendres...

Fruïr de la calma
d'un matí de cendres
creure que a la vida
no hi ha res a perdre.

Fruïr de la calma
d'un matí de cendres
creure que lentament
tot pot renéixer.

Noves danses

[imatge extreta de la xarxa. Folklore]

Noves danses
d'olors i enyorances.
L'esclat de la primavera.
Els homes es desperten davant la seva fera.
L'Ull que tot ho veu s'espanta.

Noves danses
d'utopies i esperances.
Caurà la primavera.
Els homes volen un nou món que anhelen.
Arrencaran mil flors

...però no morirà del tot la seva primavera.
Maduraran els fruits?

Noves danses
davant d'un món de desesperança.
Caurà la primavera i l'estiu i
els homes creuran que podran canviar el món
amb un sol crit.

Arrencaran mil flors.
Vindrà la nit.
I una estranya llavor haurà nascut
que perviurà en el seu esperit.

Les herbes creixen en silenci...

imatge extreta de www.wesk.com

Les herbes creixen en silenci

com ho fan els somnis i les pors

i en un capvespre de diumenge

tot sembla més lent i captivador.

*versos inspirats a partir del següent dibuix i dels següents versos de Carme Rosanas:http://carmerosanas.blogspot.com/2011/06/herbes-al-capvespre.html

Entre cireres

Entre cireres

el bell somni

es va fondre

com un bàlsam

que mai havíem imaginat...

Entre cireres
el vell somni
és una primavera
és un fruit efímer
que es va fondre
ja fa molts anys
i el seu alè
ens retorna
com si encara poguessim
fruir del seu nèctar.

Dos anys!

En el món dels clarobscurs

la lluna i el sol ballen una dansa

i poques vegades arriben a tocar-se.

Són dos. Com ho són també moltes

de les dualitats i dilemes amb les que convivim...

I sense adonar-nos molts cops no ni els sentim...

****

Avui aquest humil blog arriba el seu segon aniversari.

Gràcies a tots/ totes els que puntualment hi heu fet alguna visita o fins i tot hi heu deixat un comentari.

Ha sigut una etapa poètica molt prolífica que ha donat com a fruit algún que altre poemari que espero algún dia vegi la llum. D'aquí uns dies penjaré els últims textos i potser finalitzaré una primera etapa poètica i blocaire.

Els fills de l'Utopia

Els fills de l'Utopia

cremen primaveres

indignats o alegres

volen renéixer

de les cendres.

Bell pensament d'un dia de maig...

[imatge extreta de la xarxa]

Pluja i llum de maig.

L'espera dels bons o mals presagis.

La vida que es repeteix o evoluciona d'un mode inesperat.

La bella estrofa que voldríem rimar sota un vell faig.

(Sovint la vida és això: pensaments, somnis, anhels inconnexos que voldríem atrapar però que fugen com cavalls salvatges vora el mar...)

Roses i Pluges

Roses i pluges

Quin desig tan simple:

inundar-me d'un pluja fina i suau,

gairebé com un alè

com si estigués en un palau

cobert de pètals de roses

de flors fresques i formoses

i també de llibres i de lletres

i de l'alè càlid d'un jove poeta

que no té por de la pluja,

del fred ni del vent

i anhela aquell sol de migdia

càlid i primerenc

esperant sempre el bon temps

i contemplant per un dia,

només per un sol dia

com la cultura impregna els carrers

d'una forma alegre, pacífica i contundent.

Bon Sant Jordi 2011!!

Un haikú pel país del Sol naixent/ un Haikú para el país del Sol naciente

[imatge de Hokusai extreta de la xarxa]
El 23 d'Abril apart de ser un dia on destaquen els llibres i les roses, enguany s'ha volgut que també sigui un dia de Solidaritat amb el poble nipó. Des de l'entitat "Poesia en acció" que prepara el seu llibre anual de versos solidaris (enguany pel Japó) m'han demanat una col·laboració d'urgència i he escrit això:

Un haikú pel país del Sol naixent
Sol naixent
El terra tremola
No esteu sols
Poetes i versos (us consolen).


Un haikú para el país del Sol naciente
Sol naciente

El suelo tiembla

No estáis solos

Poetas y versos (os consuelan).

Flor silvestre (o via crucis)

[imatge extreta de joyasdecantabria.es]

Hi ha tants via crucis

com pecats no oblidats.

S'enfonsen al fons de l'ànima

i rebroten en ple abril o en ple maig

com una flor silvestre, salvatge

que mai vas poder arrencar.

Tots hem sigut penitents en algún viarany...
N'hem comès o ens n'han comès
i s'han oblidat com s'obliden els anys
i els records que no volem recuperar.
I hem après a conviure, sobreviure i seguir endavant.
I hem après a conviure amb les flors silvestres
que mai podrem arrencar.

Boscos endins

[imatge extreta del blog... http://dianademeridor.blogspot.com/] Els boscos més bonics de França es troben prop del Chateau de Fontainebleau.

Boscos endins

he cercat el petit plaer

del silenci.

*

Fontainebleau

és un jardí desert

on els bells cortesans

reposaven de les seves batalles

dins un món apart

de misèries i mancances

i on tot eren festes privades.

**

Avui els bells cortesans

en són uns altres

i Napoleó és un quadre

i Fontainebleau

té aires de cementiri

aristocràtic, decimonònic

com si el temps hagués

naufragat enmig d'una gran platja.

***

Boscos endins

sense pressa

només silenci;

passeig de pors, de pau,

de neguits, d'incerteses,

de sentir-me petit i estrany

entremig de camins

que poden ser serens

però també inhòspits.

G.Boloix

Iuventus fugit

[imatge del Museu Arqueològic d'Atenes feta per un servidor]

Fuig joventut

com l'alè d'un oasi

que no tornarà

on enmirallar-se

és tan fàcil com estrany.

Fuig joventut a poc a poc i el pas d'aquells dies són miratges d'un món a voltes proper, a voltes llunyà com ho són tots els records que es perden com arxius remots i com l'udol d'un nàufrag que mira la lluna

per últim cop. G.Boloix

Itaca perduda

[imatge extreta de: ulysshes.wordpress.com]

Oh, Ulisses

digue'm: perquè he perdut el poder

de creure en Itaca?

L'esperança se m'escapa
com una flor enmig d'un bloc de gel.
I tot d'una sento que res m'atrapa
només les ganes de tornar a creure
en un vell anhel.

Vella pregària pels camins d'Aràbia...

[imatge extreta de costreams.com]

Pels camins d'Aràbia,

Àsia, Europa o Mesopotàmia.

Miro el món

i no hi veig un rostre amable.

Si pogués escriure una pregària...

Oh, sí, una vella pregària...
Mira el cel, mira un arbre,
mira el sol, mira la pluja
que de sobte s'ha tornat amarga.


Pel camins de la vella Aràbia,
cerco un vell mot, una pregària.
Potser un mot d'esperança,
potser un mot d'enyorança...

Visions de futur

El futur pot ser un camí estrany, un terreny ferèstec o un cala amb suaus brises i un ritme lent i amable. El futur és només un mot que de tan repetir-lo ja no sé que és...i m'oblido del present i de com canviem ràpidament.

Esclat de lluna (II)

[imatge extreta del blog: ruborak.blogspot.com]

Esclata la lluna

que també il·lumina Orient

que porti la Pau

a la bona gent.

Esclat de lluna (I)

Esclata la lluna

ferma i ardent,

lluna de març

presagi del bon temps.

Som incapaços
d'observar-la un instant
immersos en múltiples vides
que ignoren els petits detalls.


Deesa de somnis, infortunis i neguits,
mous marees i també els meus sentits.


*Tot plegat bé pel fet que la lluna aquest mes està més aprop de la terra i la lluna plena el passat dissabte 19 es va veure més majestuosa que mai.

Reneix la llum, s'allarga el dia...

[imatge extreta de jardinera.pro]

Reneix la llum,

s'allarga el dia.

De què tens por

en aquesta vida?

Per un instant

tot comença

és l'esclat del jorn

de la primavera.

Un instant que tot ho impregna

i només per un moment

oblida

que serà càduc

com qualsevol

regne.

*Justament aquest és el post que avui he penjat al blog "Itineràncies poètiques", participant a la crida feta al mateix blog per recordar el "Dia de la Poesia 2011". Bon inici de Primavera!

L'abisme d'un horitzó

[imatge extreta de la xarxa. "La gran ona de Kanawa" de l'artista japonès Hokusai]

Aquesta por de perdre un record, un instant únic,

un petit món.

Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme

quan sovint impregna cada racó

quan no podem mirar enrera

i hem de crear nous horitzons.

Lenta suor com una mar d'espines...

Lenta suor com una mar d'espines

on tot és esforç i superació.

Hi ha princeses de polígon,

d'extraradi, de fàbrica.

Hi ha dones d'Àfrica

tribals, matriarques

amb pits eixuts

i amb nens que no tenen galtes.

Hi ha dones transfronteres,

mexicanes i no europees

que moren en l'intent de ser lliures

i no de caure en la feblesa

d'un món de càstigs i misèria.

Hi ha dones executives,

prepotents i agressives

que han volgut ser com homes lliures

i cometent els mateixos errors

en un món voraç i pessimista...

Hi ha dones asiàtiques,

potser melancòliques

Hi ha japoneses maniàtiques

potser perdudes

com els ulls d'un còmic manga...

Hi ha també dones joves musulmanes

que exulten crits de revolta

i no volen ser com les seves àvies

oprimides en les seves cases

lluiten amb homes joves

per un món que demana esperança...

Hi ha tantes dones i tantes vides

i encara tanta suor i tanta espina

que em fot escriure aquest poema

ple de tòpics i de misèria

per commemorar un Dia Internacional

com tants dies Internacionals

que haurien de tenir final

i ens servissin per no recordar més

que no només hi ha dones treballadores

oprimides sinó també joves, vells, gais,

immigrants; i tanta tanta gent

que vol només un món més lliure

i més bell.

G.Boloix

Quan cauen les màscares...

Les llàgrimes d'una màscara

són súbtils i brutals

són tan ràpides i efímeres

com un somriure de carnaval.

Moriran en un dimecres de cendra
i enyoraran un dimarts de carnaval
on res perdura per sempre
ni els dies, ni les festes ni els anys.


I somiarem amb un ball de disfresses
on tot sembla lúdic i pervers
i rera la màscara em diràs que m'estimes
i voldré creure que tot plegat és cert
que res és fugaç i oníric
que tot és únic i etern
i quan la màscares caiguin
en portarem unes altres
potser més invisibles, menys súbtils, menys innocents
i ens sentírem orfes d'un estrany, estrany sentiment.
G.Boloix

Versos lliures (II)

I un jove rebel
escriurà cinc versos
que algún dia recitarà
de nou a joves conversos
amb ganes d'obrir nous cicles
i nous universos.

I quan passi un temps,
potser uns anys
algú recordarà aquesta fita,
com un aire net, fresc, irrepetible.

I potser enmig del desert
quan tot torni a ser rutinari i voluble
quan la sorra volàtil ens recordi
que en són de necessaris els canvis
i que en són de fràgils els dies
una brisa suau, una alenada
d'aire fresc ens recordarà
que en són de necessaris els versos lliures
per poder renéixer, per poder viure.
G.Boloix

Versos lliures (I)

[imatge extreta de www.espiraldelverbo.com ]

Cauen els sàtrapes

i els seus universos.
Escriuran versos lliures
per oblidar els seus universos.
Reviuran vells mites
prohibits i perversos.

Escapismes

[imatge extreta de http://blogreijav.blogspot.com]

Escapismes necessaris

per fugir

de dies absurds i ordinaris.

Pluja, fum, idees,

un llibre, el mar, una conversa,

un blog, una cançó,

la teva veu que m'asserena.

Per què tots tenim més d'un món
en la nostra consciència:
anhels, desitjos,
somnis, malsons
que ens acullen
ens trasbalsen
i ens asserenen.
G.Boloix

Ciutat sota les aigües

imatge extreta del portal Climate neutral network
dedicat als damnificats d'Austràlia i del Brasil i a tots els que han viscut la fúria de la Natura.

Ciutat sota les aigües

que han robat els nostres records.

La Natura és una deesa

que ens dóna vida i ens dóna mort.

I tan bon punt passi la seva fúria
caldrà començar de nou.
Haurem d'oblidar la nostra feblesa
per renéixer sense por
sense nostàlgia
amb l'abisme
de no caure
en els records.

Llavors d'hivern

I

Plantar una llavor

enmig de l'hivern

sentir que pot creixer

sota un fred intens.

II
Germinarà la llavor
després de la tempesta.
Cada nou any
ens mou l'emoció
que tot pot renéixer.

III
Si ens poguessim commoure
per un gest de tendresa...
Si algú plantés en nosaltres
una llavor que fos pròspera i tendra...

IV
Si la nostra terra no fos
una terra erma
gebrada per un hivern
amb un sol tímid de capvespre

o com un dia gris i buit
que espera una nova gesta.

V
Si pogués creure en un somni d'hivern
que brotarà sense presses
humil i pacient
esperaré la seva gesta
i m'adormiré pensant
que els somnis d'hivern no volen presses
i que plantar una llavor
mai és una pèrdua de temps
si es fa de bon grat i sense presses.
G.Boloix